Futures Promeses
LA MODA DEL FUTUR: SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I SOCIAL
La indústria de la moda és incerta, canviant i plena de tendències efímeres. La moda evoluciona per la seva pròpia naturalesa, i cada temporada el futur de la moda es transforma. És una indústria perpetuada de canvis i d'una necessitat constant de renovar-se.
No obstant això, la moda que coneixem avui dia només prima per ser ràpida i econòmica. Malgrat la crisi de la indústria arran de la pandèmia, sobretot per a dissenyadors independents i comerços del sector, han sorgit nous pensaments sobre l'impacte que té la moda en el medi ambient i el desenvolupament d'una moda més sostenible.
La moda és el segon contaminador en el món darrere de la indústria del petroli. A més, el CO₂ que s'emet anualment durant les setmanes de la moda en les grans ciutats i les col·leccions de roba que es mouen al voltant del món, gira entorn de 241.000 tones, prou per a alimentar Times Square durant 58 anys.
“Ja no vull treballar així, em sembla immoral”. Això incita que altres dissenyadors importants de la indústria es vegin pressionats a sumar-se a aquestes noves polítiques sostenibles.
No obstant això, encara falta molta conscienciació però sobretot predisposició de les grans marques per apostar pel canvi. Els nous dissenyadors els qui s'enfronten a aquest futur, ratllen la moda com cada vegada menys ètica, més capitalista i amb pocs principis. Si bé és cert que la moda està molt lligada a la societat i és un reflex d'ella, és important rescatar uns certs valors que estan enterrats com els principis inclusius i les barreres de gènere.
La moda no pot ser un obstacle per a l'avanç, i ha de ser la primera a apostar i reflectir els canvis socials, així com desafiar els codis de vestir i incloure tots els gèneres. Poc a poc moltes firmes busquin trencar amb els models establerts fent que la moda, eventualment, no tingui gènere.
És clar que no es pot predir el futur de la moda, però sí que és possible aconseguir que estigui encaminada a un futur sostenible, respectuós tant amb el medi ambient com amb la societat.
ELS PROTAGONISTES
Joves, apassionats de la moda i un futur incert per davant. Ells són Elisa Serrano, Paula Oteo, Marta Sierra, Maria Closas i Óscar del Pozo, alguns dels joves dissenyadors que es van graduar el passat juny a IED Barcelona (Escola Superior de Disseny de Barcelona).
Tots ells, van presentar les seves col·leccions de final de grau, inspirades en diferents moments, experiències y sentiments, com ara la necessitat que pot tenir algú d’evadir-se de la societat per recuperar l’energia social, entendre que cada experiència et fa més fort o ser incapaç de sentir plaer. Així mateix, també han parlat sobre com veuen el futur de la moda.
Saben per experiència que aquesta professió és incerta i que és difícil fer-se un lloc en la moda com explica Maria Closas: «El futur de la moda és incert». El món de la moda va sempre de la mà dels problemes de la societat, i avui en dia, sembla que tot són problemes. Tot i això, no és una barrera per continuar dissenyant i creant roba, i la moda pot convertir-se en una eina molt rellevant.
Els cinc dissenyadors presenten estils i col·leccions molt diferents, ja que mentre alguns d’ells presenten estils estampats i plens de llum i color, altres han preferit teixits amb volums, contraposicions i colors més foscos. Malgrat això, tots ells coincideixen en un aspecte: la generació de joves dissenyadors està molt més connectada als valors socials, sostenibles i humans que afecten el món de la moda. Les dissenyadores Maria Closas i Marta Sierra ho asseguren: «La generació de dissenyadors que estem sortint ara tenim un punt de vista que hauria de ser escoltat. Hi ha moltes coses del món de la moda que porten massa anys fent-se erròniament i ja va sent hora de que les coses canviïn».
Després de quatre anys d’esforç i passió, els estudiants de disseny de l’IED han culminat el seu aprenentatge amb la confecció d’unes col·leccions de gran nivell. Les llargues hores al taller a la universitat han valgut la pena, ja que els han portat a graduar-se i presentar les seves col·leccions a una desfilada a la Fundació Miró el passat juny. Ara, el futur és seu.
Elisa Serrano presenta CRISÁLIDA
L’Elisa Serrano presenta Crisálida, a través de la qual fa viatjar al públic al seu món interior i els seus records del passat, aquells que l’atormenten, la transformen i li fan continuar endavant, com una papallona sortint i començant a volar per ser lliure. Crisálida és la fase en què aquest lepidòpter desenvolupa el cos i les ales, que fins ara estaven ocultes al món. Aquesta és una metàfora que ella utilitza per parlar d’ella mateixa i del seu creixement personal.
Es tracta d’una col·lecció de dona temporada tardor-hivern, està composta per colors vius, i barreja de color de teixits i estampats amb il·lustracions creades per ella mateixa. Crisálida es va convertir en la col·lecció guanyadora de la promoció.
Paula Oteo presenta NUS A LA GOLA
Per la seva part, la Paula Oteo presenta Nus a la gola, una col·lecció també molt personal. Aquesta neix del vincle tan fort que té amb la seva família, i ve marcat pel dia que varen diagnosticar càncer a la seva tieta, ja que va ser la primera vegada que ella va sentir aquest nus a la gola. Més enllà d'això, la Paula va voler connectar-ho amb la història d’ “Un monstruo viene a verme”, preguntant-se: «Quin seria el meu monstre?». Ella l'entén com una part d’ella mateixa, que serà la veritat dels seus pensaments i emocions.
En aquesta hi predominen colors que recorden al to de la pell, o que simulen l’interior del cos humà. Així mateix, també fa ús de tota mena de repunts en cada peça de manera diferent per expressar aquesta sensació d’ofegar-se que tant la marca, sense deixar-la actuar amb normalitat. La col·lecció està formada per quatre looks agender, és a dir, que no tenen gènere, i forma part de la temporada de tardor-hivern. Les peces tenen una forma que recorden a siluetes monstruoses i a la vegada a nusos.
Marta Sierra presenta SILENCI A LA TAULA
La Marta Sierra presenta Silenci a la taula, una col·lecció que parla molt d’ella, ja que explica com sempre se sent aclaparada per la imposició cultural de gaudir estant en companyia d’altres, en infinites converses de sobretaula. Sierra en aquestes situacions sent “la imparable necessitat” de desconnectar, i això és el que va voler plasmar a la seva col·lecció Silenci a taula. La dissenyadora busca explicar l’experiència que porta tenint des de petita, quan venen convidats i de sobte sent que té la necessitat de marxar a soles per recuperar l’energia social.
Aquest aspecte de sentir-se a gust i a una llar es veu transportat a la moda i als materials amb els quals la Marta ha fet els seus dissenys. L’ús de teixits de tapisseria i estampats que recorden a la rajola, com també la picada d’ullet a la llenceria i la roba que s’utilitza a la intimitat. Aquesta col·lecció busca mostrar la contraposició entre la tranquil·litat d’un oasi amb colors suaus, blancs i poc saturats, amb un món fantasiós i divertit de l’evasió amb estampats i combinacions plenes de color.
La col·lecció està composta per quatre looks amb els quals la dissenyadora busca que la persona se senti “cool and cute” portant-los. Està destinada a la temporada de dona preferiblement de tardor.
Maria Closas presenta CORAZÓN VERDE
La Maria Closas, per la seva part, presenta Corazón verde, una col·lecció que pretén fer un homenatge a tot el que li ha aportat La Cuenca, el poble natal dels seus avis. En les seves peces, Closas pretén portar-nos als seus records viscuts al poble, amb un to nostàlgic però feliç. Les peces recorden a la família, a la tradició i a allò casolà, i això es veu reflectit fins i tot a la confecció de les peces, ja que gran part de la feina està cosida a mà.
Corazón verde és una col·lecció de dona composta per quatre looks plens de llum i color que van acord amb tot allò que li ha aportat el poble dels seus avis.
Óscar del Pozo presenta ANHEDONIA
Anhedonia és la col·lecció presentada per l’Óscar del Pozo, que parla sobre la incapacitat de sentir plaer. Aquesta està conformada per quatre looks masculins de la temporada de tardor-hivern.
En les peces predominen volums, teixits i sobreposicions i el més important, sense color, ja que quasi tota és de color blanc. Tot i això, hi ha pinzellades blaves que simbolitzen el símptoma de l’anhedonia. Així mateix, la col·lecció ens permet, a través d’una estètica esportiva i de línies pures, crear un univers de protecció i camuflatge.
La seva generació està molt més conscienciada de la importància mediambiental i més connectada amb els valors i principis sostenibles. Tot i això, encara és difícil canviar la manera en què es treballa i costa incorporar nous hàbits en una societat que actua per comoditat. “No hi ha les mateixes facilitats per trobar les fornitures, ni per la producció de les peces”, explica Paula Oteo.
Cadascú d’ells té un objectiu diferent en les seves col·leccions i la seva interpretació del món, però tots comparteixen una mateixa voluntat: ensenyar el que són, el que veuen i com se senten a través de les seves peces. Óscar del Pozo recalca la puresa com a filosofia de tot el que sent: “En el meu cas, busco transmetre blanc i pur, sense cap brutícia ni fàstics”.
A vegades és difícil trobar l’estil d’un mateix, i més quan un sent que tot al seu voltant gira i res és estable, de la mateixa manera que la moda no ho és. “Crec que la màgia de tot això és anar fluint i evolucionant sense adonar-se’n. A vegades, és bo buscar un estil o un canvi de perspectiva, però el vertader estil sempre és a dins d’un mateix, no s’ha de buscar-lo fora”, explica la Maria Closas.
Si una cosa comparteixen tots és la passió que tenen per la moda i pel que fan. La llibertat per crear i expressar el que es sent és una de les motivacions que els mou, així ho afirma l’Elisa Serrano. “És una forma d'expressar com et sents, del que t’agradaria sentir o ser i tot això ho pots crear a través de la roba”.
Sovint, acostumem a pensar que la moda va seguida de referents, però de vegades un mateix és el propi reflex. “No he tingut mai cap referent, ens han ensenyat molt a trobar-nos a nosaltres mateixos sense influències externes”, explica la Marta Sierra
Descarrega-ho en format revista aquí
