Flors de memòria: una proposta poètica per al certamen literari

Un dels poemes que s’han presentat al certamen literari; un concurs de relats curts i poesia que UIC Barcelona convoca anualment des del 1998, es titula Flors de memòria.
Aquest poema utilitza el simbolisme de les flors com a fil conductor per parlar de diferents moments i sentiments al llarg de la vida, des de la infantesa fins a la mort. Cada estrofa gira entorn d’un tipus de flor que representa una etapa vital concreta, creant un recorregut per la memòria personal. La primera estrofa, amb les camèlies i margarides, destaca la puresa i innocència de la infantesa, associada als records familiars. A la segona, els clavells i les tulipes esdevenen símbols de la joventut, marcada per la incertesa d’un futur que encara està per construir. La tercera estrofa aprofundeix en el dolor de la guerra, amb flors com el llessamí i les dàlies, que contrasten harmonia i destrucció, en un context històric europeu convuls. La quarta estrofa se centra en l’exili, representat per les flors de les neus i els lliris blancs, que emmarquen el desarrelament i la recerca d’una nova identitat. Finalment, els crisantems i el roser sense roses de l’última estrofa simbolitzen la mort i, per tant, la fi del cicle de la vida.

A continuació, es presenta el poema complet:
Flors de memòria
Camèlies farcides per la blancor de la infantesa
recullen núvols de l'avi en el seu jardí de flors.
Dotze margarides guardades en un calaix de riquesa
recorden un món de fades llunyà a les blavors.
Clavells marginats per un camí de tulipes roses
empresonen les meves lletres en un futur d'aliança,
mostren la frustració de les paraules geloses
fruit d'una nova vida per un sentiment de recança.
Llessamí esdevingut per la pols de la guerra
troba l'harmonia dins d'una rosa marcida
on dàlies acolorides mostren el sentit de la terra
en les ungles d'una Europa de caràcter genocida.
Flors de les neus en la fredor de Ginebra
ressalten la immensa foscor dels lliris blancs.
Retornant l'exiliada a la seva realitat negra,
recupera la felicitat envoltada de barrancs.
Crisantems sentits com l'arribada del proper comiat
marquen definitivament punt final al camí de la llarga vida
deixant de banda allò que en un moment va ser iniciat
on l'últim pètal d'un roser sense roses fa la seva partida.
-- Maria Delgado --