Flors de memòria: una proposta poètica per al certamen literari

Amb l’arribada de la primavera, la universitat es vesteix de cultura i art per donar la benvinguda a l’Abril Cultural, un mes ple d’activitats per a tots els gustos. Concursos, exposicions de pintura, teatre i trobades literàries que converteixen els passadissos de la universitat  en un espai de trobada per als amants de la cultura.
Flors de memòria: una proposta poètica per al certamen literari

Un dels poemes que s’han presentat al certamen literari; un concurs de relats curts i poesia que UIC Barcelona convoca anualment des del 1998, es titula Flors de memòria. 

Aquest poema utilitza el simbolisme de les flors com a fil conductor per parlar de diferents moments i sentiments al llarg de la vida, des de la infantesa fins a la mort. Cada estrofa gira entorn d’un tipus de flor que representa una etapa vital concreta, creant un recorregut per la memòria personal. La primera estrofa, amb les camèlies i margarides, destaca la puresa i innocència de la infantesa, associada als records familiars. A la segona, els clavells i les tulipes esdevenen símbols de la joventut, marcada per la incertesa d’un futur que encara està per construir. La tercera estrofa aprofundeix en el dolor de la guerra, amb flors com el llessamí i les dàlies, que contrasten harmonia i destrucció, en un context històric europeu convuls. La quarta estrofa se centra en l’exili, representat per les flors de les neus i els lliris blancs, que emmarquen el desarrelament i la recerca d’una nova identitat. Finalment, els crisantems i el roser sense roses de l’última estrofa simbolitzen la mort i, per tant, la fi del cicle de la vida.

A continuació, es presenta el poema complet:

Flors de memòria

Camèlies farcides per la blancor de la infantesa 

recullen núvols de l'avi en el seu jardí de flors. 

Dotze margarides guardades en un calaix de riquesa 

recorden un món de fades llunyà a les blavors.

 

Clavells marginats per un camí de tulipes roses 

empresonen les meves lletres en un futur d'aliança, 

mostren la frustració de les paraules geloses 

fruit d'una nova vida per un sentiment de recança.

 

Llessamí esdevingut per la pols de la guerra 

troba l'harmonia dins d'una rosa marcida

on dàlies acolorides mostren el sentit de la terra 

en les ungles d'una Europa de caràcter genocida.

 

Flors de les neus en la fredor de Ginebra

 ressalten la immensa foscor dels lliris blancs. 

Retornant l'exiliada a la seva realitat negra, 

recupera la felicitat envoltada de barrancs.

 

Crisantems sentits com l'arribada del proper comiat 

marquen definitivament punt final al camí de la llarga vida

 deixant de banda allò que en un moment va ser iniciat 

on l'últim pètal d'un roser sense roses fa la seva partida.

-- Maria Delgado --