Destry Allyn Spielberg, hereva del "rei mides" de Hollywood, debuta al Festival de Sitges
La projecció de Never Let Go (2024), l’últim treball del realitzador francès Alexandre Aja, va posar el punt final a l’edició número 57 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que com ja és tradició va tenir lloc al municipi de Sitges la primera quinzena d’octubre.
Aquest any han estat més de 350 les pel·lícules programades, una edició que ha commemorat l’obra mestra de Tod Browning Freaks (1932), una cinta transgressora i estrictament censurada que fa gairebé un segle va desconcertar el públic nord-americà amb el seu contundent missatge d’acceptació a les minories.
El passi a l’auditori de l’hotel Melià de Please, Don’t Feed the Children (2024), el debut cinematogràfic de Destry Allyn Spielberg, filla de l’oscaritzat cineasta Steven Spielberg, ha estat un dels moments més memorables d’aquesta edició. El llargmetratge, ambientat en un futur distòpic en el qual un perillós virus amenaça la població mundial, narra les desventures d’un grup de joves que, fugint del cos de seguretat, es refugia en una sinistra casa plena de misteris de la que no podran fugir amb facilitat. Abans de la projecció del seu film, la directora —que ja havia interpretat un petit paper a l’aclamada Licorice Pizza (2021) de Paul Thomas Anderson— va retreure la manca de pel·lícules de terror realitzades per dones en un aplaudit discurs. Juntament amb l’actor Giancarlo Espósito va mostrar-se agraïda amb els membres del públic per assistir a la sessió.
Tot i que no va ser fins a l’any 1994 que va guanyar el seu primer premi Oscar per La Lista de Schiendler (1993), Steven Spielberg —pare de la directora i un dels motius de l’expectativa per la projecció— és considerat un dels directors més significatius de la història del cinema, a més d’un dels realitzadors que van donar pas al denominat nou Hollywood als anys 60, 70 i 80. Així mateix, és el responsable d’autèntiques obres mestres com Tiburón (1975), Jurassic Park (1993), Salvar al Soldado Ryan (1998) o la nova versió del musical de Robert Wise i Jerome Robbins West Side Story (2021). Nascut a Cincinnati l’any 1946, Spielberg compta amb una trajectòria de més de 50 pel·lícules entre director, productor i guionista; superant les 20 nominacions als premis de l’acadèmia.
Més enllà de la certa controvèrsia que la cinta va generar entre els espectadors, Please Don’t Feed the Children (2024) és una digna òpera prima amb moments de suspens molt ben treballats i interpretacions a l’altura, tot i que per instants algunes de les seves trames i el desenllaç puguin arribar a ser realment predictibles. De totes maneres, el llargmetratge deixa en evidència que Destry Spielberg segueix les passes del seu pare —no és casualitat que en alguns moments el seu debut recordi a El Diablo Sobre Ruedas (1971)—, demostrant fonamentalment un cert domini de la posada en escena i la direcció d’actors. A tot això, ajuden les interpretacions de Giancarlo Esposito i Michelle Dockery, que amb l’ajuda d’una inquietant Zoe Colletti aconsegueix generar la tensió necessària perquè l’espectador mantingui l’atenció durant els 94 minuts de metratge. Després de la seva “premiere” mundial a Sitges, la pel·lícula arribarà en els propers mesos a les sales de cinema de la mà de la distribuïdora Vertice 360.
Geoffrey Rush, Nick Frost o la mítica Heather Langenkamp són alguns altres dels actors i actrius internacionals que van acudir al festival d’enguany. Tampoc hi han faltat directors i directores del nivell de Steven Soderbergh —responsable de les superproduccions Ocean's Eleven (2001) o Contagio (2011)—, el sempre controvertit Damien Leone, o la nova promesa del cinema de gènere Coralie Fargeat. Tots ells han presentat els seus últims treballs, entre els quals es troben pel·lícules com Presence (2024) o The Substance (2024), una arriscada i visualment desagradable crítica a la pressió estètica protagonitzada per Demi Moore i Margaret Qualley, que no ha deixat a ningú indiferent. A més, la secció “Sitges Collection” ha comptat amb cintes tan esperades com l’última producció de Neon Cuckoo (2024), de Tilman Singer, o l’espanyola El Llanto (2024), coescrita per la guardonada guionista Isabel Peña i dirigida pel primerenc Pedro Martín Calero.
Tot i que el títol no estava entre els preferits, els directors Veronika Franz i Severin Fiala —veterans del festival després d’haver-hi presentat en edicions anteriors dos dels seus treballs més reconeguts: Buenas Noches Mamá (2014) i The Lodge (2019)— s’han endut el premi al millor llargmetratge de la Secció Oficial a Competició per El Baño del Diablo (2024). Així mateix, el guardó especial del jurat ha estat per Exhuma (2024), del coreà Jae-Hyun Jang, una de les cintes que han tingut més repercussió durant el certamen. La resta de reconeixements han estat per: A Different Man (2024) al millor guió, Strange Darling (2024) a la millor fotografia, i Twilight of the Warriors: Walled In (2024) a la millor direcció.
Un any més, el Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya —popularment conegut com el Festival de Sitges— va oferir als seus visitants les millors propostes del panorama fantàstic nacional i internacional d’enguany, programant algunes de les pel·lícules de les quals més se’n parlarà els pròxims mesos. Finalment, l’esdeveniment va concloure amb l’anunci de la pròxima edició, que se celebrarà del 9 al 19 d’octubre del 2025.
