“El manters són víctimes, no delinqüents"

IMG-20190115-WA0017
Carles Agustí Hernández proposa solucions al 'top manta' (CEDIDA)

La venda ambulant il·legal es troba dins d'una xarxa que produeix, distribueix els productes i obté el benefici. "Apostem per la reinserció social dels manters que necessiten una feina", indica Carles Agustí Hernández, director de Govern Obert, organització de transparència ciutadana de la Diputació de Barcelona.

“El manters són víctimes, no delinqüents"

Carles Agustí Hernàndez és un polític del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) i director de Govern Obert, una organització de transparència ciutadana de la Diputació de BarcelonaEl març del 2018 va fer pública la seva candidatura a les primàries del Partit Demòcrata per l’Ajuntament de Barcelona, però tot i que no va ser escollit, va obtenir bons resultats.

Creu que el 'top manta' perjudica els comerciants de Barcelona? Per què?

Sí els perjudica perquè el 'top manta' és una competència directaA més, sovint són productes falsificats que provenen de xarxes i fan competència directa al carrer a un preu més assequible.

Creu que les falsificacions del 'top manta' afecten a gran marques com Channel o Nike?

Sí afecta a les marques més grans, però probablement pel volum de negoci i per la mesura de l’empresa, l’afectació percentualment és menor que la que poden tenir comerços més petits. Un comerç de barri que ven productes de roba o del que sigui i que es troba amb els tops mantes, el percentatge de perjudici és més elevat que el que pugui notar una multinacional.
 

"Hi ha una deixadesa per part de l’Ajuntament envers el fenomen dels manters"
 

Per part de l’Ajuntament de Barcelona, com es poden controlar aquestes falsificacions?

És evident que els manters són víctimes, no són delinqüents. Sí que estan fent una pràctica fora de la legalitat però no crec que se’ls hagi de tractar com a delinqüents, més aviat són víctimes de xarxes que són les que produeixen i distribueixen aquests productes i les que obtenen amb tota seguretat el benefici.

Per tant, aquí hi ha d'haver una doble actuació: una primera sobre les persones que practiquen el 'top manta', que crec que ha de ser de reinserció social, i una segona actuació dirigida a la seguretat. Ja que, són les xarxes les que obtenen més beneficis.

En general, com creu que ha impactat aquest fenomen a Barcelona?

Hi ha un impacte fort perquè hi ha una deixadesa per part de l’Ajuntament envers aquest fenomen. Hi ha un error de concepció per part dels responsables municipals. Ells creuen que aquesta gent té necessitat de viure d’alguna manera i, per tant, decideixen no actuar al respecte perquè són víctimes.

Amb aquesta actuació el que estàs fent és perjudicar el comerç local i permetre que xarxes de tràfic de productes de qualsevol classe s’alimentin i s’enriqueixin. Això és un error perquè el 'top manta' té un impacte directe sobre el comerç local i sobre el turisme. 

Des de la Diputació de Barcelona, quines mesures es poden aportar per solucionar el problema?

La Diputació de Barcelona no té competències en aquest sentit. La institució no pot aportar mesures, pot aportar idees o solucions, però no és el finalista a l’hora d’aplicar-les. La Diputació de Barcelona té l’objectiu d’atendre i ajudar als municipis a desenvolupar les seves polítiques. Nosaltres treballem pels 311 ajuntaments de la demarcació de Barcelona. Si per exemple, hi ha diferents ciutats que tenen el mateix problema, la Diputació comparteix idees del que ha anat bé aquí per fer-ho allà, però no podem aplicar les mesures de forma final perquè no està dins de les nostres competències.
 

"La pràctica del 'top manta' podria tenir un espai d’exercici legal"
 

Pensa que el 'top manta' dona una bona imatge als turistes que venen a la ciutat?

No, no dona una bona imatge. El que veuen els turistes són extensions de gent que es guanya la vida com pot, sabent que està venent productes falsificats que provenen de màfies. Això no pot generar de cap manera una bona imatge. En una ciutat europea moderna, els productes es venen en botigues o al carrer si tenen els permisos actualitzats, però sempre de manera legal

Com es pot regular el 'top manta'?

La pràctica del 'top manta' podria tenir un espai d’exercici legal. El que no pot ser és que hi hagi competència deslleial a un comerç que a deu metres t’està venent el mateix producte pagant uns impostos. Tot el que marxi de la legalitat evidentment no pot serSi volen vendre al carrer que ho facin amb un permís legal. Per exemple, la botiga que han obert amb la marca Top Manta em sembla bé, és una sortida per ells i es troba dins del marc de la legalitat.
 

"Els 'top manta' no poden estar als carrers de Barcelona"


Fa poc va sortir una notícia que deia que la Renfe s’ha queixat més de 600 vegades al 112 de la presència massiva de manters a l’estació de Renfe i metro de Plaça Catalunya. La companyia denuncia que moltes vegades, aquests manters, tapen les sortides al carrer.  Vostè creu que el 'top manta' pot arribar a posar en perill als ciutadans?

Hi ha vegades que els manters han de fugir perquè ve la policia i poden provocar accidents, aquestes estampides no són bones ni per a ells ni per als ciutadans. És evident que els espais públics tenen les seves mesures de seguretat i les seves vies d’evacuació per si hi ha qualsevol incident. El percentatge que hi hagi un accident és menor però és una possibilitat que s’ha de contemplar.

El fet que hi hagi sis-centes denúncies de Renfe d’aquesta situació em porta a la següent pregunta: com és que el receptor d’aquestes denúncies, que probablement és l’Ajuntament, no actua?

Creu que des del Parlament de Catalunya s’hauria de legislar el 'top manta'?

Per què no? És un problema que va més enllà de la ciutat de Barcelona i, per tant, és un problema de país.

Si el problema es produeix en altres ciutats, per què no pot legislar-se des del Parlament de Catalunya? Seria una legislació on no es perseguiria als qui practiquen el 'top manta' sinó al que hi ha darrere.

Quina solució pot donar-se a les persones que treballen al 'top manta' perquè surtin d’aquesta situació?

Jo començaria per la formació cultural, idiomàtica i professional. Hi hauria d’haver un estudi de mercat per veure on hi ha necessitats de mercat, entenent que aquestes persones tenen un grau de formació segurament baix i que tenen dificultats lingüístiques i d’integració.

Per tant, el primer que s’ha de fer és formar- los perquè es puguin integrar i per capacitar-los en alguna tasca  que puguin realitzar.