El ‘model’ Barcelona per plantar cara a les bandes juvenils
El CCCB va acollir una taula rodona per parlar de l’evolució i situació de les bandes llatines a Barcelona. La conversió dels Latin Kings i Ñetas en associacions culturals va marcar un punt d'inflexió encara que la problemàtica continua
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir el passat 11 d’octubre la taula rodona "Què fou de les bandes? El "model" Barcelona, 13 anys després" per avaluar l’evolució del model Transgang (Transnational Gangs as Agents of Mediation: Experiences of conflict resolution in youth street organizations in Southern Europe, North Africa and the Americas), que va suposar la constitució d’associacions vinculades als Latin Kings i els Ñetas.
La taula rodona va començar a les 18:30 h, estava moderada per la subdirectora del diari Ara, Sílvia Barroso. Aquesta taula va estar formada per l’exdirector dels serveis de Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Lahosa; cap de l’Àrea Central d’Anàlisi dels Mossos d’Esquadra, Lluís Paradell; docent del City University of New York, David Brotherton; l’expresidenta de l’Organización Cultural de Reyes y Reinas Latinos de Cataluña, Erika Jaramillo, que va arribar al final de l’acte, i Carles Feixa, director del projecte Transgang.
L’acte havia de comptar amb l’assistència de l’exportaveu de la Asociación Cultural, Musical y Deportiva Ñetas, David Segarra, però finalment no va assistir.
El projecte Transgang
L’accident que va posar fi a la vida de Ronny Tapias el 28 d’octubre de 2003 a l’institut Sant Josep de Calassanc de Barcelona, va ser el desencadenant que va donar lloc al projecte transgang, una investigació dirigida pel catedràtic d’Antropologia Social del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Carles Feixa.
"L’estudi va arrancar analitzant la biografia dels estudiants llatinoamericans que començaven a anar a les anomenades aules obertes. La majoria d’ells no eren de bandes però havien viscut les mateixes situacions que membres que formaven les bandes llatines", va recordar el director d’aquesta investigació. Va ser molt difícil contactar amb els membres de les bandes fins que al juny de l’any 2005 quan Feixa va rebre una trucada de la directora del casal Transformadors, que li explicava que hi havia 200 membres del grup Latin Kings, que havien estat arrestats i volien parlar amb el Carles per explicar la seva història.
Després d’una llarga investigació, el novembre de 2005, Carles Feixa va presentar els resultats del projecte Transgang.
Aquest any la recerca compleix 13 anys i Josep Maria Lahosa va admetre que la intenció d’aquest projecte era que hi hagués un canvi real en el funcionament extern i intern de les bandes llatines, però dubtava que s'hagués produït. Lahosa va afirmar que en alguns aspectes sí s’havien produït canvis, però en d’altres, com el paper de la dona, per exemple, les circumstàncies eren les mateixes.
Des d’una perspectiva policial, Lluis Paradell va dir que "si aquest projecte va poder realitzar-se, va ser perquè existia el Departament d’Anàlisi dels Mossos d’Esquadra". Fet que van recolzar els altres membres de la taula. A més, el cap de l’Àrea Central d’Anàlisi dels Mossos d’Esquadra va afegir que "independentment del resultat final, la forma en la que els organismes que van participar en aquest projecte van veure aquest conflicte va ajudar a disminuir els factors de risc i a millor el funcionament de les bandes".
Aquest projecte va ser finançat dins del programa Advanced Grant del Consell Europeu d’Investigació. Aquest any, el Consell Europeu d’investigació ha atorgat al projecte 2,2 milions d'euros perquè aquesta organització pugui seguir desenvolupant la mediació amb les bandes juvenils.
Les bandes llatines a Barcelona
Carles Feixa, que porta des del 2005 investigant aquest fenomen, va situar l’inici del conflicte que existeix amb les bandes juvenils a Barcelona als anys 2004-2005, quan els fills de la immigració llatinoamericana, establerts unes dècades endarrere, van assolir l’adolescència o bé amb l’arribada de joves nouvinguts.
Segons l’expert, aquests joves tenien un concepte idealitzat de les oportunitats que oferia Europa. Però, molts d'ells, quan van arribar van trobar-se sols en un país desconegut i amb una família que feia anys que no veien. Formar part d'una banda llatina significava pertànyer a un col·lectiu al compartir una mateixa llengua, una cultura i moltes experiències similars. Per aquest motiu, durant aquests anys les bandes van créixer ràpidament però 13 anys després, Carles Feixa assegura "que Barcelona, ni de lluny, té la mateixa situació amb les bandes llatines que les ciutats del seu entorn".
Persones com l’Erika Jaramillo, expresidenta de l’Organización Cultural de Reyes y Reinas Latinos de Cataluña, recolzen aquesta investigació perquè creuen que el projecte Transgang "ha fet moltes coses bones per la segona generació de membres de bandes llatines que van arribar a Barcelona".
El projecte Transgang compta amb col·laboradors a tot el món. Després de poder avaluar els resultats 13 anys després de la seva creació, el balanç és positiu i el model de diàleg creat entre membres de bandes llatines i àrabs amb mediadors ha originat aspectes positius per les bandes com donar-se a conèixer i netejar el seu nom.
