La nova selectivitat dispara les notes de tall

L'arribada de la pandèmia no només ha impactat en l'àmbit sanitari, econòmic i social, sinó que també ho ha fet en l'educació. Si bé és cert que cada any, de manera generalitzada, pugen les notes de tall per accedir als graus universitaris, el 2020 les notes es van disparar. De fet, aquesta pujada va ser tan notable que, segons les dades de preinscripció de l'any 2020 presentades per la Secretaria d'Universitats, del total de quasi 55.000 sol·licituds rebudes (gairebé 7.500 més que l'any anterior batent així un rècord històric), un 81% (respecte a un 88% de l'any anterior), va aconseguir una plaça en alguna de les opcions que havia demandat. A més, també va exposar que els alumnes que havien entrat en la primera opció, només suposaven un total del 61%, cosa que també indicava un descens respecte al 68% de l'any anterior.

Com es justifica aquest augment?

El secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’any 2020, Lluís Baulenas, justifica aquesta pujada de notes amb dues raons. D’una banda, la nota mitjana de l’expedient acadèmic dels estudiants de batxillerat va pujar una dècima respecte el curs anterior. D’altre banda, l’increment d’alumnes que van fer la selectivitat i l’augment de la demanda en general a les universitats catalanes. El fet que aquesta demanda batés un rècord va comportar directament que hi hagués més competència per accedir a les places universitàries. Així mateix, el percentatge d’aprovats en aquesta segona selectivitat amb pandèmia ha augmentat, i el 96,9% dels estudiants que van fer les PAU el 2021 les van aprovar.

Aquestes són les carreres que més han patit l'alça

Els graus universitaris més demandats encara lideren el pòdium: Medicina a la Universitat de Barcelona, seguida de Psicologia i Medicina a l'Autònoma o Infermeria a la UB. Tot i això, la majoria de graus, sense comptar els de l'àmbit de salut, també ha experimentat una pujada de notes generalitzada. Per exemple, en el cas de la Universitat de Barcelona (UB), aquestes són les cinc carreres que més han patit l'alça: ADE; Enginyeria informàtica; Economia; Psicologia i Ciències del Mar, totes elles augmentant gairebé un punt més respecte a l'any anterior a la pandèmia.

El nou model d’exàmens: encert o errada?

Un altre factor determinant en l’increment de notes és el canvi de model dels exàmens. Per la convocatòria del 2020, la comissió organitzadora de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) va considerar adient implementar un seguit de modificacions en els exàmens, que s'han continuat aplicant aquest darrer any.

L'adaptació en cap cas ha comportat la reducció del temari establert al currículum de batxillerat, sinó que ha disminuït el nombre de preguntes a respondre i l'alumne les pot elegir lliurement. Així mateix, el bloc de preguntes obligatòries que hi havia en el model antic i la part d'escollir opció A i B ja no existeix. Ara, el bloc de preguntes fixes també compta amb exercicis que es poden triar. En definitiva, hi ha hagut una flexibilització general dels exàmens, on l'alumne té un marge més ampli de poder respondre les preguntes sense problemes, ja que d'alguna manera està escollint aquelles que sap.

Així ho explica l'actual estudiant del grau de Química a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Núria Montesó, que va fer la selectivitat el 2020: "Aquest model et dona molta més llibertat a l'hora d'escollir les activitats, i també en estudiar, ja que es pot descartar el tema que no es porti tan bé". Ara bé, Montesó assegura que, d'altra banda, aquesta flexibilitat en els exàmens també ha tingut la seva part negativa, perquè ha comportat un notable increment en les notes de tall perjudicant molts estudiants: "Conec a gent de la meva promoció que no van poder accedir al grau, en canvi, amb la nota de tall de l'any anterior sí que haguessin pogut. Una de les altres opcions que tenia al cap era fer medicina, òbviament la vaig haver de descartar perquè a part que és un grau molt sol·licitat cada any, la nota es va disparar molt respecte a l'any anterior".

Aquest augment també va perjudicar la Marta Alegre, estudiant de primer any del grau d'International Business a la Universitat de Barcelona. "No vaig poder entrar a la Universitat Pompeu Fabra que era on volia anar", afirma Alegre. Per això, va haver d'escollir la UB, allí la nota de tall va variar d'un 11,5 a un 12,02, però amb el 12,35 que va treure de la selectivitat tenia plaça assegurada.

La correctora de les PAU i professora de llengua catalana i literatura de l'Institut Cristòfol Despuig, Tere Izquierdo, valora positivament aquest nou model: "Crec que s'ha fet bé en temps pandèmics ajudar amb alguna cosa. Van anar a la selectivitat el juliol de 2020 sense xafar les aules, tot telemàtic i amb la incertesa del moment. Amb la situació que estem vivint encara, ho veig bé, que es continuï així".

Com es va rebre aquest canvi?

Aquesta modificació va comportar que l'opinió pública posés en dubte la dificultat dels exàmens i qüestionés si els alumnes arribarien suficient preparats a la universitat. Izquierdo assegura que, amb els seus alumnes, va seguir la mateixa programació curricular de fa cursos: "El curs passat impartia 2n de batxillerat i aquest, 1r de batxillerat, i no tinc aquesta sensació que els estudiants facin menys perquè s'ha canviat el model. Tal com demana el Departament d'Educació no he retallat temari per motius de pandèmia. Ni se'ns ha dit". En aquest sentit, des del CIC asseguren que el nou sistema és adequat i encaixa entre el batxillerat i els exàmens que es proposen.

Amb la mirada posada al 2024

Segons Izquierdo estan pendents de nous currículums i assegura que el batxillerat serà més de caràcter competencial. De manera que, han de començar a preparar als alumnes de forma imminent. "La nova selectivitat serà el 2024. El curs que ve ja s'introdueixen canvis a 1r de batxillerat, hem d'adaptar-nos i treballar bé, ja que seran els de segon de batxillerat el 2024", conclou Izquierdo. Fonts del Departament d'Ensenyament confirmen que el model en el qual estan treballant "està inspirat en currículums d'altres països com Finlàndia". En la nova modalitat de batxillerat els estudiants no només hauran de demostrar la seva capacitat de memorització, sinó també habilitats en la resolució de problemes i situacions quotidianes.  A més, també hi haurà la possibilitat de fer-lo en tres anys. La nova llei d'educació obliga a redissenyar les proves i adequar-les al nou batxillerat, per tant, la nova selectivitat hauria de ser una realitat el juny del 2024.